L'Esforç
Començo amb aquest valor per diverses raons. La primera perquè és un dels principals valors genèrics de l'esport i de qualsevol acció que es vulgui emprendre, és ben sabut que no hi ha resultat sense esforç. La segona, perquè actualment, en la nostra societat, és un valor que va a la baixa. Crec que els motius venen creats per una sèrie de factors que fan que creiem que no necessitem aquest valors per sobreviure, d'ací, un cop més, la importància de l'esport com a eina educadora de valors.
Per definició, l'esforç tal i com jo l'entenc, és una suma de valors tals com el sacrifici o la força de voluntat, la dedicació, la constància, la lluita, la perseverància i l'entrega, allunyada de la desídia o l'apoltronament i té com a principals detractors i enemics, la rendició o l'abandonament.
No es pot entendre l'esforç sense la paraula motivació. Objectiu i il·lusió són bastons molt fiables alhora d'encaminar-se al valor de l'esforç, però el referent, el pilar mare, per a mi, és la motivació... I aquí és on entra la psique, on pot ser generada pel propi conscient o inconscient, pels companys o amics, o també pels professionals del coaching, capaços d'extreure del teu interior la motivació per donar el primer pas!
L'origen de la motivació és el gran secret, i la lluita en què molts han dedicat els seus esforços per obtenir de sí mateixos o bé dels demés... doncs és ben sabut que darrera de la motivació hi haurà l'esforç més noble i sa que hom hagi pogut imaginar.
Així doncs, sempre dic als meus esportistes: "El que no et mata et fa més fort", ells riuen, però mica en mica van comprenent en ells mateixos que el sacrifici, la lluita, l'esforç... sembren il·lusió i motivació necessàries per afrontar els objectius i les adversitats que esdevidran en un futur.
Així doncs, sempre dic als meus esportistes: "El que no et mata et fa més fort", ells riuen, però mica en mica van comprenent en ells mateixos que el sacrifici, la lluita, l'esforç... sembren il·lusió i motivació necessàries per afrontar els objectius i les adversitats que esdevidran en un futur.
El sobreesforç
El podem definir com aquella acció puntual que podem arribar a desenvolupar i que exigeix el màxim de les nostres capacitats físiques i psicològiques, normalment produït per una motivació especial.
A vegades als nostres jugadors se'ls hi demana un sobreesforç al final del partit, o al final d'una carrera... A vegades però, no cal demanar-ho, doncs surt de dins de l'esportista donar-ho tot.
No s'entén el sobreesforç si no hi ha un coneixement clar de la importància de l'objectiu.
És curiós a vegades veure l'estat de motivació de la gent, i comprovar que per a un mateix objectiu, els estats de motivació són molt diferents en les persones... Al final arribes a la conclusió que la motivació per donar el màxim d'un mateix depén molt de cadascú...
És per això que com a preparador físic-entrenador-professor, veig com puc incidir de forma important en el creixement d'aquesta motivació personal que a vegades, per sí sol, l'esportista no té.
Porto ays fixant-m'hi i aprenent i he trobat exemples que potser us faran entendre el que vull dir:
- Una vegada parlant amb un company de professió i amic, el qual es dedicava a acompanyar gent amb ràfting, em deia que algun cop havia tingut l'esglai de veure com reacciona la gent davant de la seva pròpia supervivència, i és que no en va, tothom mira per ella en casos extrems on t'hi va la vida... Doncs bé, ell quedava sorprès com el desconeixement del medi, et pot fer abandonar fins i tot per salvar la teva pròpia pell... Ell recordava moments on l'embarcació havia volcat i alguna vegada s'havia trobat en que més enllà del rescat que havia de fer d'algú, aquest no era capaç de lluitar per sobreviure, simplement es deixava anar i allà si hagués quedat, sense fer ni el més mínim gest per treure el cap, o apropar-se a la riba.
- Personalment veig constantment, gent que busca un lloc de treball i ha de passar unes proves físiques, i en el seu dia a dia hi posa diferents tipus de motivacions, sovint de forma contradictòria, i és que a sovint passa que el més preparat continua tenint més motivació per entrenar més fort que els demés...
- En la pròpia oposició, també m'he pogut fixar que els que tenen les millors marques en els entrenaments, també tenen la màxima motivació el dia de les proves...
- Tot aquest conjunt m'ha fet reflexionar i arribar a una conclusió... "La motivació per arribar al sobreesforç ve produït per la comprensió última de l'objectiu, però sobretot i principalment per l'esforç previ que hi hagis invertit".
